Dilluns 15 de Març

En Camille i la Goixa (escrit tal com sona… potser en polonès seria Goschza, o ves a saber com…), els que ens han acollit aquest cap de setmana, ens esperaven amb un esmorzar alemany. Pels que el pa amb tomàquet és la seva religió, un esmorzar alemany vindria a ser un esmorzar-dinar a base de taules d’embotits i formatge, ous passats per aigua, bon pa, cafè, suc de taronja natural, un bol de iogurt amb fruita i cereals i, el més important de tot, la nevera plena de cerveses. En Phillip, l’Erasmus d’alemanya amb qui he fet aquesta escapadeta, cridava com un posseït “King Breackfast on the planet holidays!!”. D’això jo en dic fer una arribada triomfal!. Aquest esmorzar va durar hores, i quan ja semblava que ens havíem de mobilitzar per anar a visitar els entorns de la ciutat, va arribar la Marta, una amiga de la Goixa i en Camille, i sense ni tan sols presentar-se, va desenfundar una ampolla de Vodka del seu macutu i va exclamar: ¡Viva Polonia!

I després d’aquesta arribada a Koszalin, tot el dames és força confús i bastant difícil d’explicar. Però entre tot aquest sarau de poloneses que anaven i venien de casa carregades d’alcohol dur, també vam intentat superar la nostra borratxera per anar a fer ninots de neu a les platges del Mar Bàltic, per conèixer la zona dels llacs glacials i anar a patinar sobre gel. Per la meva decepció, a Koszalin no tenen ni clima tropical, ni dones amb bikini ni cap rastre del sol durant els tres dies. Res de posar-se moreno ni molt menys. La que sí acabava “morada” de veritat era la Marta, quin fart de beure!! Quin fondo que tenia la dona! No hi ha qui els pari als polacs. El Plaster (Plastelina) seria el Paster de Koszalin i crec que és un dels locals nocturns més tòpics de Polònia; on l’amfetamina és un recurs fàcil i barat pels més desfasats i la farra és un descontrol de músiques balcàniques barrejades amb alcohol d’alta graduació. Almenys, això és el què recordo de les nits al Plaster. Els matins, només quedava preguntar-se què va passar ahir a la nit, on he deixat totes les meves coses?. Perquè tinc un xupetón al coll i un ull morat?

La resposta a tots els nostres excessos és fàcil!

Visca Polònia!