Dimarts 16 de Març

Varsòvia, tot i no tenir la gràcia de ser una de les ciutats de moda d’Europa, té les seves particularitats i coses interessants. Moltes d’elles es concentren al mercat de Koło, un mercat d’antiguitats i rampoines que, tot i assemblar-se força als encants vells, és força més surrealista. En aquest mercat i podem trobar tot tipus d’objectes relacionats amb l’antiga unió soviètica i la segona guerra mundial. Des de paper de vàter rus fins a estàtues amb la cara d’en Lenin o l’Estalin. També hi havia la secció de uniformes d’oficials de l’exèrcit, accessoris com tot tipus de màscares de gas, punyals amb les insígnies, etc… i sense cap tipus de llicència pots comprar una pistola amb munició per menys 70€ i un vestit vell de cosmonauta soviètic per poc més de 100€. Però el millor de tot, millor que tots aquests objectes carregats de simbolisme, millor que la satisfacció de poder-te endur un pessic d’història o regatejar amb polonès pel vestit de cosmonauta, és quedar-se amb el tipus d’elements que corren per aquest mercat. Les persones que freqüenten les paradetes del Koło son lo més autèntic que et puguis trobar. Tots ells, vestits amb antigues gavardines color caqui, barrets russos amb l’estrella roja, botes de l’any de la catapún i rostres curtits pels fred i el temps, són el que més m’ha cridat l’atenció d’aquest reducte de nostàlgics en una ciutat que intenta esborrar el seu passat a marxes forçades. 

Després de la visita a Koło he anat a dinar a un “Milk bar”, que són els menjadors populars subvencionats per l’Estat. Un altre petit reducte de l’antiga unió soviètica que l’actual Estat capitalista ha considerat que s’havia de preservar. Són restaurants molt austers on pots menjar els plats típics de Polònia per molt pocs diners. Sabem que la gastronomia polonesa no és cap meravella, però a mi sempre m’ha agradat provar-ho tot. Sopes de remolatxa, de fècula, avena o blat serrai. Alguna peça de carn acompanyada de col, patata i raves. I de postres un kefir. Ja veieu que no és cap cosa, però els “Milk bars” és una bona opció per la gent que viu amb molt pocs recursos o simplement que després de tants anys de racionament no es poden imaginar un altre cosa diferent. Aquí al Milko, sembla que el rellotge s’hagués aturat per sempre. Però quan surts altre cop a la ciutat és inevitable no quedar enlluernat pels moderns gratacels de vidre, la gran quantitat de sucursals bancàries alemanyes o de franquícies americanes. Sens dubte, el contrast és evident, però després d’un temps de respirar els aires de Varsòvia, t’adones que no són dos móns paral·lels, sinó una mateixa expressió de continuïtats i discontinuïtats metropolitanes.