Dijous 18 de Març
Som-hi tots que la vida és per gaudir-la i s’ha de celebrar. Ahir tocava el San Patrick’s Day, una de les festes més populars dels Irlandesos que com us podeu imaginar, consisteix únicament en torrar-se fins acabar estès a terra. Per entrar gratuïtament a la “Erasmus Party” organitzada per la ocasió, t’havies de vestir de color verd o simplement intentar-li caure en gràcia al porter de la disco. Però deixant de banda els capritxos de l’amo de la discoteca i tot criteri musical, pots ballar amb poloneses, croatas, russes, búlgares i turques durant tota la nit!. Visca Polònia! M’estic pensant seriosament fer-me del Facebook per enterar-me de totes les festes que s’organitzen i, potser també hauria de trucar a la Klementyna per convidar-la a prendre unes cerveses i donar-li les gràcies. A la festa d’ahir, encara que posessin la música més comercial que existeix, t’ho passes d’allò més bé ballant amb aquesta gent. Realment, els catalans som totalment diferents a la gent de l’europa de l’est (els que veu estar a Eslovàquia amb mi, ja recordareu com hi anaven les servies!)… Quines arrambades, quins “bailoteos”. Hi havia gairebé tots els estudiants Erasmus dels cursos que estic fent. També les poloneses interessades en Llatinoamerica, que els i encanta poder practicar el seu castellà amb mi (el què no vaig acabar d’entendre és perquè una d’elles es va entestar a parlar-me en Portuguès). Però l’única persona que no m’hi vaig trobar, i potser és una de les persones que m’hauria agradat més trobar-m’hi, és l’Elsa, la nostra estima Elsa. Que la seva actitud responsable, crítica i estudiosa l’allunyen d’aquests ambients etílics. Cal dir que la comunitat jueva organitzen les seves pròpies festes i acostumen a ser força restrictives i exclusives. Però en realitat, tampoc me l’imagino ballant arrambada a qualsevol dels estudiants d’intercanvi o perdent els papers, com ho fem la majoria dels mortals. A l’Esla, l’única forma de veure-la amb freqüència és anant a totes les classes. I avui, com acostumo a fer religiosament, he anat a una d’aquestes classes, la clau per seguir compartit bons moments i cafès horribles.
març 19, 2010 a les 10:54 am |
Ai, la Elsa. Una mica de sney enmig de la rauxa Varsòvica.
Ja l’has convidat a pa amb tomaquet? Segur que te la guanyes. I si a més hi poses una mica de pernil se’n oblida fins de la seva religió.
Ens veiem aviat eh?
M.