Divendres 19 de Març

En Sam, el meu company de pis, sap treure-li ferro a totes les situacions i es fa un fart de riure quan li explico els meus drames. M’ha confessat que després de que li parlés tan de la Klementyna, no es va poder resistir a anar-la a veure a l’oficina de relacions internacionals. Es moria de curiositat per saber qui era. Diu que aquesta història entre la Klementyna i jo no es pot acabar aquí, que inconscientment em nego a deixar-la de veure. Més o menys m’ha dit que si no m’atreveixo a trucar-la “començaré a pensar que ets un covard de veritat i que t’afogues en un got d’aigua”. No l’he tornat a veure des d’aquell dia que vam coincidir al cafè i que molt amablement la vaig enviar a pastar fang. Però potser sí que te raó, potser podem tenir una cita més informal i distreta. Al cap i a la fi no sembla tan diabòlica i després de tants encontres em sembla que m’hi hauria de reconciliar. Però haurà de ser més endavant perquè aquest cap de setmana torno a marxar de la capital en direcció Poznan, on hi viu una amiga polonesa que va fer el seu Erasmus a Granada. Em sembla que els que van viure al pis d’hostafrancs saben de qui parlo…