Dilluns 22 de Març

Poznań és una de les ciutat més important i antigues de Polònia. És una ciutat molt bonica, molt més que Varsòvia, però és comprensible si tenim en compte que Varsòvia va quedar totalment devastada després de la segona guerra mundial i es va reconstruir ràpidament durant el règim comunista. En canvi a Poznań, tot i tenir els mateixos barris de blocs soviètics, també es manté la part antiga i no tens la sensació d’estar en una gran ciutat. L’Ola, l’amiga que he anat a veure, viu en un pis molt antic amb 10 persones més, però aquest cap de setmana almenys hi havia 15 persones més de lo normal. El motiu era una manifestació en contra del desallotjament del centre social històric de Poznań.

A Polònia el tema dels moviments socials brilla per la seva absència. Només petits grups d’activistes sobreidentificats i comptats centres socials es mantenen autònoms a la política institucional. Cal tenir en compte la poca mobilització de la societat polonesa per entendre les possibilitats d’un centre social, però la veritat és que Rozbrat era excepcional i per arreu de l’espai s’hi respiraven els 16 anys d’activitats al marge del capitalisme. Un centre social, molt influenciat per l’estil Berlinès, que fa goig de veure. I com que Rozbrat és un dels punts forts del moviment autònom de Polònia, la manifestació es preveia mogudeta. Les normes de seguretat per dificultar les tasques de la policia eren les següents: vestir-se íntegrament de negre, portar passamuntanyes, apuntar-se el número de l’advocat a la mà, etc, etc.. Efectivament es tractava del Black Block, la facció més radicalitzada dels moviments socials d’Europa. I la crida a resistir-se al desallotjament de Rozbrat va rebre la solidaritat d’anarquistes vinguts d’arreu d’Europa (Alemanya, Holanda, Grècia, Espanya…). Portaven mesos organitzant la manifestació, tenien ganes de fer-se sentir i tot estava anant sobre lo previst. 

Per sort, la manifestació era legal i la policia no va ser provocativa. Era fonamental evitar un enfrontament directe entre policies i manifestants si no volien deixar tota la ciutat convulsionada. Amb la reportera d’Indymedia vam comptar uns dos mil manifestants i a mi em sembla que més de la meitat eren els encaputxats desafiants. Però finalment, totes les accions que es van dur a terme durant el recorregut estaven perfectament organitzades i la manifestació va transcórrer sense greus complicacions. Per sort, encara no he hagut de conèixer les comissaries poloneses i ho vaig poder festejar fins altes hores de la matinada ballant arrambat a les okupis poloneses. Visca Polònia!